Aquest es un missatge que
circula pel WhatsApp de molts alumnes, el va rebre el Sr. Emilio Calatayud de
la filla d’un amic seu, com explica a la seu blog: http://www.granadablogs.com/juezcalatayud/.
Calatayud és escriptor i jutge de menors de Granada molt conegut per les
seves sentències rehabilitadores i exemplars.
Ara, que encara em trobo
estudiant per ser mestra d’educació infantil. Em venen algunes preguntes a la
ment, o pot ser, podria dir inquietuds (que, possiblement, no tinguin resposta
fins que no estigui treballant de mestra).
Aquest missatge s’ha de dir que és graciós, però, quan es considera que no ho és? Una de les meves inquietuds al mirar aquest missatge és; què és el que té que fer un bon mestre per a que els seus alumnes no pensin que l’escola no serveix per a res? O què fan de mal en el seu treball per a que molts alumnes acabin odiant l’escola?
Crec que tot el conjunt de la
societat té un percentatge de responsabilitat en aquestes qüestions. Estem al
segle XXI i en comptes de dir que estem en una època de canvis hauríem de dir
que estem en un CANVI D’ÈPOCA. (si la memòria no em falla fa 20 anys, quan jo
tenia 8 encara no existia internet als mòbils, de fet poca gent tenia internet
a casa). Estem en l’època de les tecnologies i això comporta que el món estigui
més interconnectat i evolucioni a una velocitat vertiginosa.
Fins aquest punt, tenim que
reflexionar. L’educació evoluciona conforme el canvi de la societat? O és
endarrerida?. Encara s’utilitzen mètodes arcaics i es treballa per assaig i
error? A banda d’haver-hi estudis científics que demostren quines són les
millors tècniques d’aprenentatge i no l’apliquem. Què està passant?
Sota el meu punt de vista, com
he dit abans, es cosa tots, jo, també m’incloc com a futura mestra. L’educació
no ha de ser avorrida, però a la majoria de les escoles continuen ensenyant a
tots els alumnes per igual. No som iguals, per tant, aprenem de maneres
distintes (Howard Gardner: teoria de les Intel·ligències Múltiples).
